Al servei d’una doble polaritat, d’un doble “règim pictòric”, de vegades Frère, entusiasta constructor, frueix d’una densitat de matèria i crea situacions visuals (més que d’imatges) per superposicions de marrons, ocres, negres o verds; a vegades més parc i espontani prefereix la línia, la voluta i la textura, i obté una paleta més atapeïda (vegeu una monocromia), amb més espai i més transparència, més fluïdesa i més “suspensió”.

Jaume Quéralt
L’indépendant, 1993